Essència, absoluta, essència

No veig però sento.
No parlo però sento.
No oloro però sento.
No hi sentro però sento.
No tinc tacte però sento.
No tinc olfacte però sento.

Encara no sé què és somriure,
que vol dir ser feliç, però sento.
I us preguntareu, què és el que sento?

Sento els teus batecs.
Sento els meus batecs.
Sento els nostres batecs.

Et sento,
ens sento.

Sento la teva essència,
sento també la meva.
Sento ser essencial,
et sento essencial.

Essència, absoluta, essència.

Per tu, per mi  i pels dos.

I'm not honest. And a man who is not honest, can only be expected to not be honest. Honestly, it is with the honest that we must be careful, that you can never predict when they will do something extremely absurd

Nou any, nova visió

I aquest cap d'any realment ha encetat noves expectatives.

Energies positives i bona companyia, fan que puguem combatre els obstacles que ens vindran aquest nou any amb un gran somriure, i  fer possible així  construir un llarg camí pel qual podrem seguir endavant.

Caic

Poc a poc, vaig desapareixent i 

caic

       caic

              caic
                     caic
                            caic
                                    Caic i a poc a poc me'n vaig.

Són coses meves

Ja no sé on sóc, ni on vull o hauria de ser. Qui sóc, ni qui vull o hauria de ser. Perquè sóc, enlloc de no ser-hi.
Que fem aquí, que hi hem vingut a fer?
Quin sentit té tot plegat, venim i marxem, fluïm durant un temps i desapareixem.
Tenim somnis, il•lusions, objectius, metes, propòsits... que volem assolir per arribar a ser feliços, però molts es queden pel camí i d'altres canvien al llarg de la vida.
Prioritats, decisions, obligacions, dependències...
Perquè no podem viure sols? Perquè sempre necessitem gent al nostre voltant? Perquè en tenim tanta ,i sovint ens sentim sols? Perquè no podem viure per un mateix? 
Realment aconseguim en algun moment ser feliços?La felicitat es pot compartir?
I doncs, si durant la vida el que intentem és ser feliços i la felicitat és una cosa intransferible, realment compartim la vida?

Uns carrers tan plens de vida, amb tanta màgia, tantes històries, tants records,tantes olors...que sempre et semblen diferents, especials.
Uns carrers on poder construir la teva pròpia historia, amb la teva essència.
Uns carrerons que desgraciadament, aviat desapareixeran.

                                                

                                                  Carrer Castells,Colònia Castells, Les Corts