Ja no sé on sóc, ni on vull o hauria de ser. Qui sóc, ni qui vull o hauria de ser. Perquè sóc, enlloc de no ser-hi.
Que fem aquí, que hi hem vingut a fer?
Quin sentit té tot plegat, venim i marxem, fluïm durant un temps i desapareixem.
Tenim somnis, il•lusions, objectius, metes, propòsits... que volem assolir per arribar a ser feliços, però molts es queden pel camí i d'altres canvien al llarg de la vida.
Prioritats, decisions, obligacions, dependències...
Perquè no podem viure sols? Perquè sempre necessitem gent al nostre voltant? Perquè en tenim tanta ,i sovint ens sentim sols? Perquè no podem viure per un mateix?
Realment aconseguim en algun moment ser feliços?La felicitat es pot compartir?
I doncs, si durant la vida el que intentem és ser feliços i la felicitat és una cosa intransferible, realment compartim la vida?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada