Caic

Poc a poc, vaig desapareixent i 

caic

       caic

              caic
                     caic
                            caic
                                    Caic i a poc a poc me'n vaig.

Són coses meves

Ja no sé on sóc, ni on vull o hauria de ser. Qui sóc, ni qui vull o hauria de ser. Perquè sóc, enlloc de no ser-hi.
Que fem aquí, que hi hem vingut a fer?
Quin sentit té tot plegat, venim i marxem, fluïm durant un temps i desapareixem.
Tenim somnis, il•lusions, objectius, metes, propòsits... que volem assolir per arribar a ser feliços, però molts es queden pel camí i d'altres canvien al llarg de la vida.
Prioritats, decisions, obligacions, dependències...
Perquè no podem viure sols? Perquè sempre necessitem gent al nostre voltant? Perquè en tenim tanta ,i sovint ens sentim sols? Perquè no podem viure per un mateix? 
Realment aconseguim en algun moment ser feliços?La felicitat es pot compartir?
I doncs, si durant la vida el que intentem és ser feliços i la felicitat és una cosa intransferible, realment compartim la vida?

Uns carrers tan plens de vida, amb tanta màgia, tantes històries, tants records,tantes olors...que sempre et semblen diferents, especials.
Uns carrers on poder construir la teva pròpia historia, amb la teva essència.
Uns carrerons que desgraciadament, aviat desapareixeran.

                                                

                                                  Carrer Castells,Colònia Castells, Les Corts

Autobiografía

No cojas la cuchara con la mano izquierda.
No pongas los codos en la mesa.
Dobla bien la servilleta.
Eso, para empezar.

Extraiga la raíz cuadrada de tres mil trescientos trece.
¿Donde está Tangañika? ¿Qué año nació Cervantes?
Le pondré un cero en conducta si habla con su compañero.
Eso, para seguir.

¿Le parece a Ud. correcto que un ingeniero haga versos?
La cultura es un adorno y el negocio es el negocio.
Si sigues con esa chica te cerraremos las puertas.
Eso, para vivir.

No seas tan loco. Sé educado. Sé correcto.
No bebas. No fumes. No tosas. No respires.
!Ay, sí, no respires! Dar el no a todos los “no”
y descansar: Morir.

Autobiografía-Gabriel Celaya

Una nova etapa, on les paraules i les imatges, al igual que la vida, són efímeres.